jueves, 19 de noviembre de 2015

La meva vida a Menorca



Molt bones a tots. 
Jo som Samuel G.C. Vaig venir a Menorca el dia 3 del mes de març de 2015.
Tenc catorze anys i vaig a 1r d’ESO de l´institut  Josep Maria Quadrado. Gràcies a la meva professora -Roser- ja sé català. Jo som de Sevilla, vaig viure a Menorca quan era petit quan tenia 2 anys. M’agrada molt Menorca, més que Sevilla. Aquí són més bona gent, i també, aquí faig molt exercici i en canvi a Sevilla  només menjava i jugava amb els meus amics a la xbox 360.
El perquè he vingut aquí, és per l’economia i perquè aquí està casi tota la família del meu pare. Ara visc només amb el meu pare, i vaig molt bé en els estudis a Menorca, según que passaré a 2n de’ESO.
M’agrada molt jugar a videojocs amb els meus amics i anar en velo.
En tota la meva vida he tingut una novia durant 3 mesos, però d’això fa uns 3 anys.
Som divertit, amigable, sincer,… però quan estic amb persones que no conec de vegades faig tonteries per caure bé a la gent. He passat bons moments a l´institut, moltes gràcies. Besos.

martes, 17 de febrero de 2015

Som na Wahba



Som na Wahba i som de Mauritania. Tenc 17 anys i visc a Ciutadella amb la meva mare.
Vaig venir de Mauritania fa cinc anys. Allà vivia amb la meva mare, el meu pare i els meus germans. Allà tenc 6 germans de pare i mare, i 4 germans més de pare.
Quan vaig venir aquí em va agradar molt el menjar, però no em va agradar gaire com xerraven en menorquí perquè em semblava molt estrany. Quan sentia que xerraven en castellà em semblava que no era tan estrany.  


De petita vaig començar a fer diálisis a Mauritania perquè no em funcionaven els ronyons.  Jo pensava que hauria de fer diálisis tota la meva vida, però quan vaig venir a Espanya a l´any 2009 la meva vida va canviar.
A l´any 2010 em van operar d´un trasplantament de ronyó.  Aquell va ser el dia més feliç de la meva vida. En canvi, el dia més trist de la meva vida va ser el 2013 quan el ronyó que m´havíen trasplantat em va fallar, i vaig haver de tornar a fer diálisis.
Jo confio molt en l´hospital Vall Ebrón  perquè se que m´aconseguiran un altre ronyó, i mentres estic esperant visc la meva vida el més normal que puc, anant a l´institut els dimarts i els dijous (dilluns, dimecres i divendres vaig a diálisis tot el matí) i sortint amb les meves amigues.
                 La màquina és el meu ronyó.

jueves, 22 de enero de 2015

Hola! Som en Miguel


Hola, jo em dic Miguel i visc a Menorca. Porto aquí 5 mesos , abans vivia a Conca . Tenc 13 anys, tenc dos germans, un té 18 anys i l'altre 25. M'agrada jugar a futbol . Visc a Menorca amb la meva mare i els meus avis , m'agrada molt Menorca perquè la gent és molt agradable . Aquesta setmana mehe d'anar per motius familiars a viure a València i no m'agrada molt perquè trobaré a faltar a molta gent de Menorca.

lunes, 22 de septiembre de 2014

Carmen



  Hola! Som na Carmen i me diuen Mimi. Tenc 15 años i som de Sevilla(Écija).
Sempre venc a Menorca a l´estiu i visc aquí durant sis mesos, però a l´hivern me n´he d´anar perquè el mes d´octubre o novembre la meva mare acaba de treballar i hem de partir per estar amb la família.
A jo m´agradaria molt quedar-me aquí a viure perquè aquí s´està molt bé, i  també me fa pena deixar als amics i no poder-los veure durant 6 mesos.
Quan som a Écija vaig a l´institut i els capvespres surt amb els amics i cosins a passejar. Però quan fa fred a l´hivern quedam a casa de l´avia tots junts i rallam asseguts davant de l´estufa.
L´institut d´allà no m´agrada gaire perquè els alumnes són molt passotes i els professors també, els hi és igual tot. En canvi aquí és molt diferent perquè els professors et presten molta atenció i estan per tu, es preocupen de que aprenguis.
Écija és un poble tranquil però sempre hi ha molta renou.
La musica que més m´agrada és el “flamenco”. Normalment escolt a la niña Pastori, José Francés ,Lya,Los Banis ,Camela, el Ketito, el Centollito...etc
Però també m´agrada un altre tipus de música, com el Nyno o el Kalé.

martes, 17 de junio de 2014

Niki



Jo som en Niki, tenc 14 anys i som d´Anglatera. Jo vaig nèixer el 6 maig del 2000.
 
Jo visc a  Ciutadella de Menorca des de desembre. Jo visc amb el meu pare i la meva família.
Vaig néixer a Menorca però quan jo tenia 5 anys em vaig mudar a Anglaterra i vaig viure allà durant 8 anys, i ara visc a Menorca altra vegada.
La meva escola és IES Josep Maria Quadrado.


A Anglaterra tenc 3 ties i 3 concos,  i a Menorca tinc 4 concos i 3 ties.
Tenc 8 cosins a Anglaterra i 2 cosins a Espanya.
Anglaterra és molt diferent a Menorca, és més petit, fa més calor que a Anglaterra i el menjar és diferent, però m'agrada més  Menorca que Anglaterra..
El que més estrany d´Anglaterra és la meva família i amics.

lunes, 16 de junio de 2014

Hello, som en Santi



Jo som en Santi. Tenc 13 anys i faig primer de ESO a l’institut Josep Maria Quadrado.

La meva escola era molt diferent  perquè a Paraguai no hi havia ordinador a la meva classe ni tampoc hi havia poliesportiu. Allà no hi ha professors homes, totes les professores són dones


Som de República de  Paraguai d´un poble que es diu Ñemby i que és un poble amb molts habitants . Dia 6 de desembre va fer un any que som a Menorca.

Per arribar a Espanya vaig anar primer a Ñemby  a Luque amb bus, després de Luque a Sao Paulo en avió i vaig tardar 2 hores. Després de Sao Paulo a Barcelona 10 hores i finalment de Barcelona fins a Menorca en avió.

El viatge de Paraguai a Menorca va anat molt bé, jo intentava dormir però no podia perquè estava molt emocionat per arribar a Espanya. Al principi jo no entenia res de català, per jo era molt difícil d´entendre.

Vaig anar a l´escola Pere Casanovas i al principi tenia un poc de vergonya perquè ells rallaven en català jo no entenia res.

Ara ja entenc molt de català, i vaig a l´institut.


El primer dia que era a Menorca va ser un poc estrany. Jo vaig sortir en pijama i anava tot sol fins que vaig trobar a sa meva mare i me va dir que no podia sortir així, era casi a sa plaça des born,  sort que vaig trobar a sa meua mare. Allà tothom va vestit com vol, i com que jo mai havia tingut un pijama, em pensava que també era per anar pel carrer.

Quan vaig arribar me semblava que estava tot molt net perquè en el meu país està tot un poc brut.

Els camp de futbol del meu país tenien la gespa  natural i aquí es artificial.

El que també és diferent és que allà hi ha 12 cursos i no hi ha  institut.
A Paraguai jugava en un equip de futbol que es diu sc10, quan vaig arribar aquí volia continua jugant a futbol i em vaig apuntar amb el Sami.

Jo som en Pablo, i som brasiler

Hola, em dic Pablo i som de Brasil, Parà- Parauapebas.  
Tenc 15 anys  i fa 3 anys que visc a Menorca, però abans vivia a Maó i ara estic a Ciutadella. 
Estudio a l´ IES Josep Maria Quadrado. Aquest curs faig 3r de DIVER i m’agrada molt aquest institut i els companys. 
Menorca és un lloc molt bo per viure, molt tranquil, i hi ha moltes platges. M’agrada molt aquest lloc. Bono,  jo ja he tingut una novia i és molt guapa, és d´aqui, de Menorca, i viu a Ciutadella. Però ara ja no sortim junts.
Jo ara visc amb la meva mare, però a Brasil vivia amb la meva avia i també vivia amb els meus cosins i les meves ties i amb el meu avi.  Jo vaig viure amb ells durant 10 anys, però a vegades la meva mare em visitava. Ella vivia a Palma de Mallorca. 
A Brasil els meu avis tenen una panaderia a Parauapebas. A la panaderia hi treballen els meus avis, els meus concos i els meu cosins, en total vuit persones.    


ALFABET ARAB

Amb aquest rellotge podem saber quina hora és a tot el món

Video sobre el Hiyab