Jo som en Santi. Tenc 13 anys
i faig primer de ESO a l’institut Josep Maria Quadrado.
La meva escola era molt
diferent perquè a Paraguai no hi havia
ordinador a la meva classe ni tampoc hi havia poliesportiu. Allà no hi ha
professors homes, totes les professores són dones
Som de República de Paraguai d´un poble que es diu Ñemby i que és
un poble amb molts habitants . Dia 6 de desembre va fer un any que som a Menorca.
Per arribar a Espanya vaig
anar primer a Ñemby a Luque amb bus,
després de Luque a Sao Paulo en avió i vaig tardar 2 hores. Després de Sao
Paulo a Barcelona 10 hores i finalment de Barcelona fins a Menorca en avió.
El viatge de Paraguai a
Menorca va anat molt bé, jo intentava dormir però no podia perquè estava molt
emocionat per arribar a Espanya. Al principi jo no entenia res de català, per
jo era molt difícil d´entendre.
Vaig anar a l´escola Pere
Casanovas i al principi tenia un poc de vergonya perquè ells rallaven en català
jo no entenia res.
Ara ja entenc molt de català,
i vaig a l´institut.
El primer dia que era a
Menorca va ser un poc estrany. Jo vaig sortir en pijama i anava tot sol fins
que vaig trobar a sa meva mare i me va dir que no podia sortir així, era casi a
sa plaça des born, sort que vaig trobar
a sa meua mare. Allà tothom va vestit com vol, i com que jo mai havia tingut un
pijama, em pensava que també era per anar pel carrer.
Quan vaig arribar me semblava
que estava tot molt net perquè en el meu país està tot un poc brut.
Els camp de futbol del meu
país tenien la gespa natural i aquí es
artificial.
El que també és diferent és
que allà hi ha 12 cursos i no hi ha institut.
A Paraguai jugava en un equip de futbol que es diu sc10, quan vaig
arribar aquí volia continua jugant a futbol i em vaig apuntar amb el Sami.